Maaaaaaaambo!

Només els més grans recordaven que en temps de Luisito Suàrez, ara fa 50 anys, n’haguessim fet 8 a domicili, a Las Palmas, i ja a els força granadets se’ns fa una mica esforçat recordar aquells 7 que li vem fer a l’Albacete (des d’aleshores, albasiete). Si, 0 a 8. Bonic:

1.- Messi

2.- Iniesta

3.- Acasiete (p.p.)

4.- Pedro

5.- Messi

6.- Bojan

7.- Messi

i 8.- Bojan………….Maaaaaaaaaaaaaambo!

I cal dir que amb el primer quart ja haguéssim fet. Però els nois anaven tan endollats, el mot d’ordre era tant ancorat en l’esperit de l’equip – ara que vindrà el Madrid, cal que expremem cada oportunitat – que l’han dut fins a les darreres conseqüències: tornar a escriure història.

Aquesta temporada promet ser la que passi a la història com la dels rècords batuts. Són tants, que cada dia en trenquem o n’igualem un de nou. Per perdre el compte. Se’ns deia que mai no igualaríem la de les 6 copes i, si més no en estadístiques, no és que la igualem, és que la superem. Això promet.

Un rival arraconat, superat, al que només se li ha permès un córner, enfrontat a un equip de malalts de possessió, de control, de pressió… resultat: els hem atropellat. El que més ens convenia per a afrontar el clàssic que tenim a les envistes.

I ara que no ens vinguin amb la cantarella de la peneta i del pobrets pobrets; si ens fan jugar a una lliga on hi entren autèntiques bandes, jugarem contra les bandes i sempre que puguem les atropellarem, que prou vegades ha passat que ens hem endut ensurts i disgustos de mort, i després a més hem hagut d’aguantar les conyes de don Matias Prats i d’altres hereus. Només ens ha de saber greu pel pobre Lillo.

0 a 8. Mambo!

Joan Capdevila i Esteve, veterinari, director del Matí Digital i soci núm. 78032.”

Contramesures…

Recordeu, oi, que tot eren temors i prevencions amb el “submarí groc”? Semblava que ens tenien la mida presa, els de la Vila Reial, i a fe que ens havien arribat a fer patir. Be, doncs en Pep hi deu haver estat rumiant més d’una estona, però ja tenim les contramesures. Òbviament no calia canviar de filosofia ni de la idea de futbol que fa uns anys presideix el joc del Barça, potser fins i tot al contrari, potser calia aplicar-la amb una punta més d’agosarament, portant la pressió com la hem vist: fins el mateix banderó del corner contrari, el que obliga al contrari a exposar la seva creació a les sempre poc propicies passades llargues. I un altre detallet: Villa i Iniesta molt oberts a les seves bandes, gairebé jugant d’extrems (sense gairebé en el cas de la banda esquerra), creant allò que els que en saben en diuen passadissos interiors. Teníem això, i teníem Messi.

Malgrat, però, que la victòria tàctica era clara des dels primers minuts, calia superar al contrari, que no és cap colla d’aprenents, segurament el rival més ben travat, més equip al que ens hem enfrontat, amb una teranyina de groc que mareja, i amb dos punyals perillosíssims, d’aquells capaços de foradar fins a l’ànima a qualsevol oportunitat. I a més ahir en teníem un altre de rival: la neciesa, la arbitrària, desnutrida, aleatòria, exasperant actuació de Delgado Ferreiro i els seus seqüaços, que si ens torbem ens foten la nit enlaire. Al primer rival se’l podia provar de superar amb un esquema tàctic, al segon, impossible de rebatre’l amb res que s’assimili al món de la raó, per això us dèiem que teníem les contramesures pel submarí, però és que a més teníem a Messi, perquè cal més que intel·ligència, cal geni per a superar la conxorxa de la ineptitud i la marea de desengany que genera. I ahir, per dos cops, quan més calia, Messi va resoldre amb sengles gols el que d’altra manera hagués quedat en empat i una lluita titànica contra la mediocre arbitrarietat i els desgast mutu de forces.

Teníem contramesures, però és que a més teníem Messi.

Joan Capdevila i Esteve, veterinari, director del Matí Digital i soci núm. 78032.”

Barça- 1 Mallorca-1. Més preguntes que respostes

Dos punts menys al Camp Npu / F: MD

Ai. Com amb l’Hèrcules. La mateixa línia mitja, la mateixa esma. I com aquell dia, arrencada de cavall… i parada de burro. I voler-ho fer tot tant bonic, com el gol: diria que fora d’algun aplegapilotes a la jugada l’han tocats tots, i Messi des del balcó de l’àrea, si, cert, l’ha coronat: celebrem la bota d’or com cal, no fos dit. Bonic. Tant, que l’han provada una colla de cops més, i a fe de Déu que es mereixien que alguna més n’entrés. Però no és bo jugar a fer preguntes si no tenim una resposta, o si més no no la intuïm.

Potser sí que una mica la mida ens la van prenent, sorprenentment més a casa que a domicili i més els teòrics rivals assequibles que aquells que al final ens haurem de trobar a la zona alta de la taula. No tanquem bé els partits, ens desinflem, la conducció sense velocitat se’ns apodera i ens costa Déu i ajuda trobar qui, sense que calgui que es posi l’equip a les esquenes, trenqui el “grogui” d’un coi de gol tontorron de corner, que no n’hi havia per tant, qui tiri pel dret i quan no hi ha temps per floritures, ni combinacions màgiques, no es deixi encomanar, ni li pesin les cames i, ni que sigui lleig, faci el gol que cal. Caldrà buscar un Salinas, per entendre’ns. No veig a Bojan en aquesta labor.

I res, prengueu paciència, que demà els del cilici estaran a la seva salsa.

Joan Capdevila. Escriptor, empresari i soci del FC Barcelona. “

De victòries i ensurts…

Messi, "caçat" / F: Sport

L’entrada és de les que fan mal només de veure-les. I les temences sobre el pronòstic enterboleixen fins i tot la notícia, que no hagués estat la victòria sobre l’equip matalasser i el trencament del que ja podria apuntar com una tradició de l’era guardiola (que se sol palmar al Calderón), si no més aviat que ja no només juguem com els àngels per a guanyar: ara hem après a defensar el resultat com a dimonis. Una part de cada: la primera oberts, intensos, tot pressió a totes les línies, amb un Busquets immens, tercer central, gairebé fent oblidar a Touré, apoderant-nos del camp i del partit amb uns laterals que volen fent gairebé d’extrems… fins que arriba el gol, Villa al pal aixecant les cares de tot el camp, excepte la de Pedro, que la veu viva i veu Messi guanyant l’esquena del defensor i, una mica a la Romario, calmada i suau la creua a la sortida del porter.

Res de massa nou, fins aquí I que els Atleticos no es rendirien, tampoc res de nou, Ha passat cent cops en aquest emparellament. Son bons i tenen raça, i una afecció que sap escalfar-los, i a més ha aparegut el gol que calia per a tornar-los a posar al partit: un accident amb un còrner (bé, un accident i un Raul García molt llest). Sense patir massa, les coses, però, han tornat al seu lloc, d’un golàs de Piqué.

I aqui arriba la novetat: perdre la fredor de cap, deixar que l’embogiment per la velocitat del contrari et faci trontollar l’ofici és el que ens ha acostumat a passar, i el que ha tornat partits com aquest en bogeries cardiopàtiques d’anades i tornades i pilotes tontes perdudes on menys convé i contraatacs esgarrifosos de tan emocionants que son. Doncs no, no aquest vespre. A costa de la vistositat que tant ens agrada, però no hem perdut els apers i ningú ha perdut de vista que aquests eren tres punt d’or i s’ha imposat l’ofici, deixant que els protagonistes de la segona part fossin el seu porter, i el rellotge, i l’afició matalassera fent la seva feina (un punt exagerada demanat mans i penals, això si)… i l’ai al cor pel turmell esquerre de Messi. Ai.

Joan Capdevila. Escriptor, empresari i soci del FC Barcelona. “

Molt més que tres punts al Vicente Calderón

És un diumenge d’emocions i passió, un cap de setmana on Zlatan Ibrahimovic no parlarà del filòsof ja que ha trobat un altre entreteniment que té menys pèl que el Pep i que es diu Sacchi. Gràcies Arrigo per demostrar que el Pep potser no anava tan desencaminat al voler treure’s el suec de sobre. Però centrem-nos en el que ens interessa que és, ni més ni menys, que el repte d’aquest diumenge…

Diada i derrota sorprenent al Camp Nou…

Per oblidar / F: Sport

Tarda calurosa, molt calurosa, a l’Estadi. Tarda de Diada al Camp Nou. Res era habitual i l’equip semblava cansat -potser degut als compromisos de les seleccions- davant un Hèrcules impecable, que va venir plantejant un partit excel.lent. Línies ben juntes, contratacs mortals i amb un porter segur de sí mateix. Resultat: 0-2 i els tres punts cap a Alacant. I ben merescuts. Tot s’ha de dir.

A més, l’estat de la gespa era pèssim, s’aixecava cada dos per tres. Però, com va dir el propi tècnic del Barça, Pep Guardiola “això no és excusa”, tot reconeixent que “l’equip no està al seu màxim nivell, costarà una mica aquest any…” -dard als constants compromisos de les seleccions? Segur que sí-. Guardiola va treure un equip titular estrany però abans del partit tothom estava convençut de la victòria, jugués qui jugués. L’onze inicial amb Valdés, Maxwell, Abidal, Piqué, Adriano, Mascherano -debutant-, Keita, Iniesta, Villa, Messi i Bojan era “prou” competitiu per endur-nos els tres punts, més que suficient, però ahir res va sotir rodó. Els jugadors semblàven esgotats, fora de lloc, “pesats”. Potser també l’horari? Pot ser, però a l’estadi, molts ens vam quedar ben “fregits” amb l’intens sol que queia en un 70% de la graderia i amb el resultat final. El davanter rival Valdez va transformar els dos gols de l’Hèrcules, un a la 1ª meitat i l’altre a la 2ª- però el nostre porter, Valdés, en va salvar alguns més. Si l’Hèrcules juga tota la temporada amb aquest ordre tàctic, segur que es mantindrà a 1ª divisió. Hem de passar pàgina ràpidament i pensar en els propers partits, dimarts arriba la Champions al Camp Nou i el cap de setmana, difícil desplaçament a Madrid, l’Atl. de Madrid ens espera al Vicente Calderón, allà on la temporada passada vam perdre l’únic partit de Lliga. No hi ha temps per lamentar-se. Això acaba de començar. Confiem!

Tarde calurosa, muy calurosa, en el estadio. Tarde de Diada en el Camp Nou. Nada era habitual y el equipo parecía cansado -quizá debido a los compromisos de las selecciones- ante un hércules impecable, que vino planteando un partido excelente. Líneas bien juntas, contraataques mortales y con un portero seguro de sí mismo. Resultado: 0-2 y los tres puntos hacia Alicante. Y bien merecidos. Hay que reconocerlo.

Además, el estado del césped era pésimo, se levantaba cada dos por tres. Pero, como dijo el propio técnico del Barça, Pep Guardiola, “esto no es excusa”, recordando que “el equipo no está a su máximo nivel, costará un poco este año…” -¿dardo a los constantes compromisos de las selecciones? Seguro que sí-. Guardiola sacó un equipo titular extraño pero antes del partido todos estábamos convencidos de la victoria, jugara quien jugara. El once inicial con Valdés, Maxwell, Abidal, Piqué, Adriano, Mascherano -debutante-, Keita, Iniesta, Villa, Messi y Bojan era “suficientemente” competitivo para llevarnos los tres puntos, más que “suficiente”, pero ayer nada salió redondo. Los jugadores parecían agotados, fuera de sitio, “pesados”. Quizá también el horario? Puede ser, pero en el estadio, muchos nos quedamos “fritos” con el intenso sol que caía en un 70% de las gradas y con el resultado final. El delantero rival Valdez transformó los dos goles del Hércules, uno en la 1ª parte y otro en la 2ª -pero nuestro portero, Valdés, salvó un par más. Si el Hércules juega toda la temporada con este orden táctico, seguro que mantendrá la categoría. Tenemos que pasar página y pensar en los siguientes partidos, el martes llega la Champions en el Camp Nou y el fin de semana, difícil desplazamiento a Madrid, el Atl. de Madrid nos espera en el Vicente Calderón, allí donde la pasada temporada perdimos el único partido de Liga. No hay tiempo para lamentarse. Esto acaba de empezar. ¡Confiemos!

VEURE VIDEO RESUM PARTIT

Victòria sòlida pel Barça a Santander

Celebrant el gol de Messi / F: Sport

Per fi ha començat la Lliga 2010-2011 i el Barça ho ha fet derrotant al Racing de Santander al Sardinero per un contundent 0 a 3, amb gols antològics de Messi, Iniesta i Villa, que debuta amb la samarreta blaugrana en aquesta competició marcant. Però volem destacar la gran aturada d’un penal que no era, i a mà canviada, del nostre porter Víctor Valdés, què gran ha estat, inconmensurable!

Comença l’espectacle… al camp!

Pep vs Mou / F: Blogsport

Ja hi som, una temporada més. Una temporada que es preveu apassionant, com les darreres en què el Barça de Pep Guardiola ho ha guanyat tot però que a hores d’ara encara té gana, molta gana d’empassar-se més títols -com va demostrar la setmana passada guanyant la Supercopa al Sevilla- i convertir-se en el millor equip de tots els temps en la història centenària del club, si és que encara no ho és per alguns… I ho vol fer derrotant, d’entrada, al Racing al Sardinero i posar la por al cos al Reial Madrid de l’ “Special One”, Jose Mourinho.